La resposta va ser contundent “-i perquè necessites fer competicions?. Son manifestacions diferents, no vol dir que una sigui millor que l'altre”.
La conversa continuà a l'entorn de l'art i els artistes. Per a l'interlocutor la fita artística rau en el “per a què?”, en la finalitat, en la intencionalitat i que afecti, tant en la realització com en els resultats als sentits, a les emocions tant de l'artista com de l'espectador.
Tot sorgeix al constatar l'orgull i la cara de felicitat que mostrava Sebastià Bauzà Llinàs -abans conegut per Sebastià “Relles”, i ara amb el nom de “Conde” o “Conde Rossi”- de 81 anys al mostrar la caricatura -“El capitan aranya!”- que li havia fet en Juan Jesús Moreno Saborido.
Els detalls del vestit, el panxó i, sobre tot, l'expressió de la cara, amb la mitja rialla torta, són ben seus. Un home sol en una barca feble voltat de taurons amb la boca oberta, un entorn no gaire afable, mostra una situació que porta a la reflexió.
Juan Jesús Moreno Saborido -“Nublao” en el nom de la barca- és un conegut treballador de la UTE Ecoesa Ferrovial que tresca els nostres carrers. Amb l'humor gadità que el caracteritza -és nascut i te arrels a San Roque- manifesta que és “corredor de bolsa i rataurador” perquè tragina borses de fems i restaura els contenidors espatllats. Home senzill, de somriure fàcil, que fa un favor a qui ho necessita i que, després de la seva jornada laboral, intenta experimentar i millorar en una de les seves passions: el treball de la caricatura i també l'escultura en paper.
Si consideram la motivació: fer un treball que li agrada sense pretensions des de l'auto motivació i sense encàrrecs ni transaccions comercials previs. Si consideram les finalitats: el propi plaer i aconseguir un somriure de les persones que l'envolten. Si consideram la seva traça, l'habilitat no gens habitual per dibuixar persones i entorns. Si consideram el seu posicionament generós i el compromís amb ell mateix en la recerca de la bellesa haurem d'arribar a la convicció que, cada dia, pels nostres carrers, de banda el treballador i sota l'uniforme de l'empresa de neteja, també hi ha una persona generosa i sensible, un artista.
No sabem si “Nublao” coneix l'orgull, la satisfacció, l'alegria que el seu dibuix ha provocat en l'existència rutinària que li toca viure a En Sebastià. Suposam que si i que amb aquesta satisfacció aconseguida en l'altre es dóna per ben pagat l'autor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada