Al contemplar les dades relatives al Club Card se'n destaquen clarament dues etapes:
La primera, la que es considera genuïna, abasta des del desembre de 1971 al desembre de 1975 quan el local social era ubicat a la segona planta de l'Ajuntament.
Una segona etapa va de 1976 a 1981. Considerant que: fins a 1979 no es disposà d'un nou local (Mn. Galmés, 67), que a l'any 1976, malgrat la realització d'algunes activitats, no figura cap escrit en el Llibre d'Actes, i que de 1977 a 1979 bona part de les activitats emanen directament de les seccions autònomes, s'haurà de considerar, aquesta segona etapa, un tant erràtica.
Intentem esbrinar les característiques.
Primera etapa:
El naixement del Club Card, com ja s'ha comentat fou ben exitós tant en participació -s'inicià amb 66 socis fundadors i 27 de protectors fins arribar als 370, gairebé un 10% de la població- com en activisme -com es veurà a la següent escrit- i amb el que podria anomenar “implicació emocional” ja que, de bon principi, hi predominava acceptació generalitzada i una certa eufòria.
També s'ha dit que tot s'arranjava sense planificació prèvia, que apreníem mentre anàvem fent i que l'estructura de poder no era monolítica, el que ara se'n diria “horitzontal”.
L'aparició de “Flor de Card” (Febrer, 1972) i més concretament de la pàgina “Punxades” signada per “Foc i fum” (Josep Cortès i un servidor) que es publicà des de febrer de 1972 a març de 1973, destapà una primera controvèrsia amb l'Ajuntament. Després de diverses “Juntes de coordinació” (Reunions del Batle, el Secretari i la majoria dels regidors on, amb diverses arts, s'intentava canviar la manera de pensar dels redactors de “Flor de Card”) finalitzaren les “punxades”, però les discrepàncies restaren obertes.
En el mes d'octubre de 1975 la Junta Directiva del Club Card envià un escrit al Batle mostrant el seu desacord per utilitzar l'emblemàtic Pou Vell com a cotxeria per al Land Rover municipal. Posteriorment el saig demanà relació dels membres de la Directiva que van ser convocats a una reunió amb el Batle. Després de la reunió alguns membres de la Directiva dimitiren i en el Plenari del mes següent s'acordà per unanimitat donar fins el dia de Nadal perquè el Club Card abandonàs la Segona Planta.
Tal vegada nosaltres no vam saber calcular fins on es podia arribar. Tal vegada les persones que ostentaven el poder tenia, aleshores, la pell molt fina, tal vegada...
Amb la mirada d'avui diria que es va donar un xoc cultural, un tall generacional entre l'immobilisme de les rutines establertes i un grapat de joves que cercaven noves experiències: el que per a nosaltres era normal per al Batle i el Secretari eren atacs a l'autoritat. (Semblat xoc cultural es donaria a principis dels anys vuitanta entre Card en Festa i l'Escola Card). A qui ostentaven el poder, aleshores batle-secretari, no els molestava tant el que poguéssim pensar com el fet de deixar escrites determinades opinions.
Avui podem sembrar ximpleries, però aleshores Franco encara era viu i el concepte de “llibertat d'expressió”, malgrat ésser de de 1948 (Declaració Universal de Drets Humans) encara no havia arribat als estaments del poder local.
Algunes de les punxades, les que m'han semblat més “virulentes” van ser: “I n'hi ha de síquies per Cala Millor!. No sé que diran els estrangers. Per mi es ben hora de posar-s'hi i acabar d'una vegada! (Febrer, 1972) “S'altra dia dos bergants se n'anaven a dormir. Alerta!, va dir un, que xocaràs a n'aquesta furgoneta. I quan aquests anava a ca seva pegà a un cotxe que estava aturat....era un vespre sense lluna. (març, 1972). “Si cada dia que s'ha apagat es llum a Sant Llorenç comptàs com una Avemaria, quasi ja hauríem acabar de passar tot el rosari” (maig) “Que arrabassaren els arbres de “sa placeta” tots ho verem. El que encara no hem vist es que n'hi hagin tornat sembrar. Deu ser que no hi pensen o que cada cosa s'ha de fer en el seu temps” “Això era i no era un poble amb dos ponts i un dia els van tomar per fer-los nous i tota la gent havia de voltar i tornar a voltar...”(juny) “Es Club Card organitzà a les passades festes unes quantes coses. Sort que els “municipals” acudiren i “ens ajudaren” de veres perquè si no...”(setembre).
Certament l'enuig degué derivar més del tradicional “I que s'han pensat aquests!! que no de la contundència del contingut de les “punxades” .
Les discrepàncies amb l'ajuntament no sols debilitaren aquella inicial i esmentada implicació emocional sinó que es creà certa animadversió per part de les persones que s'alinearen amb el poder. Alhora es començaren a evidenciar certes discrepàncies internes, fonamentalment derivades de les despeses de “Flor de Card” (03/1974), del tema de la llengua (10/1974 i 05/1979) o de l'enfoc dels campaments (1975).
Cert és que l'expulsió del Club Card de la Segona Planta de l'Ajuntament resultà transcendent però tampoc no s'hauria de magnificar. Altres variables varen fer de 1975 un any singular.
D'una banda, amb la mort de Franco tots els partits es començaren a despertar i les persones s'anaren posicionant ideològicament.
D'altra banda aparegueren condicionants humans, alguns del col·laboradors més actius s'anaren casant modificant així el marge de disponibilitat o el canvi d'interessos sense que s'hagués treballat, de forma prèvia, una certa successió.
I finalment vam pagar el cost de la cercada independència: en moments de crisi no vam tenir a l'abast, ni vam cercar ni trobar punts de recolzament.
Segona etapa:
Es podria dir que, malgrat els intents de reeixir el Club Card, sobre tot en els anys 1978, 1979 i 1980, es van quedar en l'intent. Aquell esperit inicial s'havia esfumat.
Tan sols a nivell de curiositat: fent referència a la desfilada d'infants disfressats; a l'any 1973 eren 30, el 1974 foren 90, el 1975, 60 i el 1976 sols van ser 20. De la mateixa manera els socis que pagaven quota van passar de 370 a 120. ”Flor de Card” en la segona etapa ja no mostra, de manera específica les activitats del Club que, en tot cas, surten en la secció “Batec”.
No es pot deixar de banda una variable ben transcendent: les primeres eleccions municipals (1979) amb la virulenta campanya, sobre tot contra els membres del Club Card que havien empès el “Grup Independent de Sant Llorenç” i la deriva que agafà el nou consistori (el Pacte de Govern es va rompre en el primer Plenari). Val a dir, de passada, que el nou consistori democràtic -i malgrat el batle i alguns regidors havien estat socis fundadors del Card- tampoc inicià o establí relacions de col·laboració amables amb el Club.
Amb tot i amb això, cada una de les seccions agafà total autonomia tant en la gestió com a nivell de legalització; el Club Card, com a paraigües legal i protector deixà, idò, de resultar útil. Tampoc es considerava necessària la interrelació entre seccions. Així:
-“Flor de Card” ara sota la direcció de Josep Cortès, feta des de ca seva, es professionalitzà i deixà de ser el butlletí-revista del Club Card. Amb una mena de lema “es publica tot el que ens envien en llengua catalana” i amb constants millores tècniques arribà metes mai imaginades en el moment de la seva creació. (Vegi's Cortès, J. (2021). “Flor de Card. Sa revista (1972-2012)”. Sant Llorenç:ACFdC).
-Card en Festa, amb “sa quadrilla” i l'amo Antoni Fai, sota el guiatge de Tomeu Massanet i després dels premis de Madrid i Algaida, es convertí en tot un referent del cant tradicional i de la manera de ballar del Llevant de Mallorca.
-Dels primers campaments intuïtius es passà, amb la formació derivada de l'Escola de l'Esplai de Barcelona primer i de Pedagogia de la UIB després, a una feina estructurada amb finalitats, objectius, programació d'activitats i avaluació. Primer en la configuració del Centre d'Esplai i després, amb la reunificació, al Card Infantil. Les activitats es mantingueren fins el 1984, després de la creació del Servei Municipal d'Orientació Educativa a qui s'entregà el testimoni.
-Sota el que es podrien anomenar “altres activitats del Club Card” continuaren els balls de fresses, les conferències, les excursions, cursos de mallorquí, festa del Llibre...però de forma més irregular i menys sistematitzada.
El Llibre d'Actes finalitza el 26/02/198. No hi figura ni l'acta de constitució de la darrera Junta Directiva.
(Imatge: Ball de bot a Son Berga (1974) l'inici del Card en Festa. (Fotografies antigues de Sant Llorenç des Cardassar. Arxiu de Francesca Galmés).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada