Una de les característiques, tant de la celebració del 50è aniversari com del Club Card en si mateix, amb mirada d'avui, n'és la multiplicitat.
Múltiples varen ser les implicacions i aportacions de fa cinquanta anys, múltiples son les possibles lectures i múltiples els records. Per això el present resum no passa de ser una de les possibles lectures que se'n poden fer.
Aquesta multiplicitat es manté a l'hora de furgar en les motivacions. ¿Què va ser el que va moure a aquell grup de joves a muntar el Card?. No he sabut trobar una resposta convincent. Certament hi havia un petit grup al que no ens agradava l'espai i el temps que ens tocà viure.
No ens conformàvem amb el que aleshores, els poders (fonamentalment municipal, església...) ens oferien per això cercàvem la utopia (aquell lloc que no existeix i que encara ha de venir) del canvi. Emmirallats amb les democràcies de més enllà els Pirineus (sobre tot la francesa sacsejada pel maig del 68 i l'anglesa per contactes directes d'alguns del grup) desitjàvem un altre tipus de societat local. Aquí hi cap el qualificatiu que ens regalà Gabriel Janer en un dels pregons de les Festes Patronals: “un grup de joves subversius, perquè volien subvertir l'ordre establert”.Si és cert que la utopia del canvi orientava bona part del grup de gestació del Club, també ho és que, una vegada iniciat hi confluïren, com han evidenciat les entrevistes, molts d'altres interessos: des de lloc de trobada, a espai comú o oportunitat per ampliar l'àmbit relacional.
En tot cas i de forma intuïtiva -ja s'ha assenyalat en anteriors escrits que n'apreníem mentre anàvem fent- a l'hora de programar i realitzar les diverses activitats, es a dir referit al “com” es van anar aplicant una sèrie tècniques que en aquell entorn rural, resultaren realment noves: l'autonomia de les seccions i el lideratge per projectes, aquell criteri de qui fa la feina decideix (s'ha de comptar que aleshores tota la feina derivava de la generositat i sempre econòmicament desinteressada); i també un enfoc d'activitats i participació des d'una volguda igualtat no gens habitual (aleshores els conceptes de patriarcat, homofòbia, feminisme.. eren desconeguts, és a dir no se'n parlava perquè encara el costum manava camins de desconsideració -a nivell d'anècdota cal recordar que, fins a principis dels anys setanta, els nins anaven a escola i les nines a costura-).
Una altra qüestió que convé considerar és el concepte de cultura. El club va néixer amb la pretensió de ser cultural. També era novetat ja que, aleshores, els interessos eren uns altres per això s'ha assenyalat que havia nascut en una mena de desert cultural. Ara i aquí però, més enllà de la biblioteca, de les conferències, del teatre o el cinefòrum...es vol posar èmfasi en el concepte de cultura que aleshores hi havia. Les activitats culturals eren pobres però naixien des de baix, segons interessos i possibilitats. Una cultura participativa ben diferent del concepte vigent, una cultura-espectacle que es programa des de dalt, generalment del Consell, orientada a l'espectador que gaudeix des de la passivitat.
La festa de l'aniversari ens ha aportat curiositats i sorpreses en forma d'aprenentatges. La primera consideració fa referència a la memòria, la vivim com a certa però a vegades, tanmateix no ho és. La segona va referència a la personalització de les experiències viscudes, cada persona en destaca segurament el que més la va impactar o s'adequa al seu relat vital actual. I la tercera és la transcendència que s'aconseguí tant a nivell personal -no sempre reconeguda- com a determinats aspectes de nivell social, es concreten, segons les persones entrevistades, en aspectes de llegua, obertura i participació queanticiparen la transformació de la comunitat local.
Un dels aspectes plaents de la celebració va ser la descripció del procés de gravació que va fer un dels responsables de Giralluna. Si l'aniversari ha servit per descobrir, refrescar la feina feta. Si la celebració resulta útil per deixar constància que una altra praxi socio-cultural és possible o contribueix a engrescar un cert activisme, ens podem donar per ben satisfets.
Febrer, 2022
Imatge. Recorregut incognit a Son Macià. Primer campament femení. Estiu, 1973
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada