La primera pregunta que es va fer a les 23 persones entrevistades va ser: Què en recordes del Club Card?.
Les preguntes obertes, com aquesta, possibiliten respostes molt divergents.
A tall d'exemple, la resposta més repetida va ser “Flor de Card”. A l'hora de fer agrupacions i comptar respostes es considerava si s'anomenava concretament “Flor de Card”. Uns ho digueren perquè havien “enrevoltat” la revista -manera d'anomenar el procés de paginació-, i recordaven aquelles vetlades donant voltes a la taula de reunions i feina. D'altres l'anomenaren perquè havia representat una finestra d'informació sobre els esdeveniments de la localitat. Realment l'únic nexe entre les dues idees tan dispars és la paraula “Flor de Card”. Cosa semblant passa amb la resta de respostes.
D'aquesta pregunta se'n deriva un primer aprenentatge: tenen raó aquell científics que assenyalen que la memòria, a més de ser sempre parcial, ens enganya.
S'ha constatat que tots recordam el que més ens va impactar o volem recordar. Després perquè alguns recordaren com a cosa certa el que després la documentació -a dir ver tampoc fiable del tot- o les recordances dels altres s'encarregaria de descartar.
Un poc màgic això de la memòria!.
Les respostes més repetides
varen ser:
Flor de Card (35%)
Els campaments (30%)
Les excursions (30%)
Els campionats de ping-pong (17%)
El ser un espai comú un lloc on anar o be destacaren el ser facilitador de relacions (17%)
El Card en Festa (13%)
L'homenatge a Salvador Galmés (13%)
I les reunions de feina (13%)
S'ha d'insistir en que, malgrat la tabulació de dades l'aportació no té cap valor científic i sols pot tenir la consideració “d'aproximació”.
Una altre variable que ho justifica es que, en general, es demanaren tres respostes, “les tres coses que més es recordaven”. Hi va haver persones que es limitaren a les tres aportacions però altres no van ser tan ajustades.
Imatge: Primera portada de “Flor de Card” (Febrer, 1972)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada