Potser cal recordar que després de 1936, amb el triomf de l'anomenat nacionalcatolicisme, l'escola pública tingué un paper residual. A la manca de recursos s'hi havia d'afegir la pressió social. En definitiva, després de la gerra no era gaire ben vist que un infant anàs a l'escola pública.
La present anècdota vol enfocar la feina docent que es feia, en els anys quaranta i cinquanta del segle passsat, a les dues aules de l'Escola nova.
Escola que en la seva inauguració agafà el nom de “Montesoria” tot recordant les noves experiències didàctiques de la italiana Maria Montessori. Mètode que, com es veurà, no tenia res a veure amb la pràctica que s'hi aplicava.
Diverses foren les monges que es dedicaren a l'ensenyament dels infants, potser les mes conegudes -en tot cas dependrà de l'edat de qui ho recordi- foren sor Isabel que atenia els més petitons i sor Maria que atenia els més grandets que havien de fer la primera comunió. En tot cas encara hi ha persones que recorden a Sor Margalida i els seus càstigs corporals pegant amb una regla sobre les puntes dels dits.
S'ha d'assenyalar que, segons mostren les imatges de la pàgina “Fotos antigues de Sant Llorenç des Cardassar” en alguna de les èpoques l'escola de “ca ses monges” atenia, també, nins més grans que ultrapassaven els set anys.
Caldrà fer ,idò, un nou enfoc: l'anècdota es situa en la primera meitat dels anys cinquanta. I referit als infants que havien de fer la primera comunió, tots en un mateix dia (Na Catalina de sa Torre recorda que quan ella combregà, a l'any 1946, van ser trenta-dues les nines de primera comunió).
Els continguts eren senzills: oracions, manaments i alguns conceptes bàsics de la Història Sagrada farcits d'espipellades de lectoescriptura i d'aritmètica.
Aleshores no es posava massa atenció en els continguts, de fet a nivell popular, acabar l'etapa escolar a l'Escola nova era “passar sa doctrina”. De forma semblant l'escola de les nines era coneguda com “anar a costura” . Ara sabem que aquells conceptes -ni tampoc els actuals- resultaven gens neutres sinó que obeïen a una intencionalitat gens amagada.
A l'Escola nova l'eina de treball era la memòria i el mètode, la fila per ordre de coneixements.
Bona part del matí i també del capvespre els nins es col·locaven en fila i anaven responent les preguntes que, per odre, feia la monja. Si un determinat infant desconeixia la resposta, però la l'encertava el posterior, aquests avançava un lloc a la fila; és a dir si era el sisè passava a ser el cinquè i el cinquè passava a ser el sisè, de tal manera que un determinat infant podia avançar o endarrerir la seva posició varis llocs en la fila.
Fila que es guardava per a la propera sessió; és a dir tothom sabia i recordava quina era la seva posició dins la fila.
Aquestes files per ordre de coneixements on tothom vol ser el primer, si es fan ben fetes i de manera puntual, segurament, en determinades circumstàncies poden estimular el desig d'aprendre.
Si es van repetit, en comptes de motivar els infants, s'estableix la segregació entre un pocs, els bons i sempre els mateixos, la majoria que estan enmig i van variant de posició i uns altres pocs a la cua, sempre els mateixos.
Tan sagrat era l'orde de la fila en el coneixement de les oracions que aquesta es mantenia el dia de la primera comunió.
Es formalitzava així la categoria dels escolars que, sovint, transcendia a les famílies. Donant-se el cas que fins i tot, a vegades, s'humiliava als darrers de la fila que ,normalment, provenien de cases pobres.
Des de llavors ençà, tot ha canviat molt, tant les creences i costums com els coneixements.
Ara sabem coses que abans no es sabien o no es tenien en consideració. Com és ara:
-Cada persona fa el que fa de la millor manera que sap segons els seus condicionants. El temps posteriorment determinarà si l'acció va ser, o no, la correcte. Què vull dir amb això? Que aquelles monges, segurament al·loteres però no sempre amb titulació i coneixements, feren el que podien i sabien fer. A més cobrien una funció social que l'Estat no podia o no volia atendre. Consideració, reconeixement i afecte, idò, cap a aquelles dones carregades de bona voluntat.
-Treballar, gairebé de forma exclusiva, la memòria era costum ben arrelat de l'escola tradicional. Haurien de passar anys, molts anys, perquè arribassin les pràctiques innovadores que s'agruparen sota la denominació d'Escola Nova i encara més que Howard Gardner mostràs el tema de les intel·ligències múltiples (1983).
-Tampoc aquí no s'havia sentit parlar de mecànica quàntica, ni de la incidència dels companys o de la impossibilitat de l'asèpsia en el sentit que no és possible deixar de considerar les simpaties ideològiques o la incidència dels presents que arribaven al convent.
Una fila de l'escola que, amb ulls d'ara, no resulta gens innocent. Ben transcendent per als nins més aplicats i, sobre tot, per aquells que quedaven endarrerits a la cua.
Imatge. Nins de diferets edats a s'Escola nova. De Fotos antigues de Sant Llorenç des Cardassar/Arxiu de Catalina Femenias
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada