Segurament cada nucli urbà en té els seus.
La idea es planteja en passat perquè s'emmarca plenament en el Sant Llorenç rural, quan fora vila era, fonamentalment, el lloc de feina i suposava la principal font d'ingressos.
Val a dir que cada família podia tenir els seus arbres de preferència. Per a la familia de sa Begura, l'arbre de la sínia (Evònim del Japó) era tan important com l'alzina de Can Corem per a la família ferrera de Son Carrió. L'objectiu, però, és un altre. Es tracta de fer referència als arbres populars, als que eren coneguts per una àmplia majoria dels ciutadans i que eren tema d'esporàdiques converses.
La sort també resulta un gradient important en la vida d'aquells arbres singulars. La majoria tingueren la seva època esplendorosa però moriren i, en poc temps, passaren a l'oblit. Altres tingueren més sort i des d'una utilitat dubtosa i escadussera, passaren a ser topònims, essent així presents en els mapes i en determinades converses de gent major.
Tal és el cas del “Pi d'en Salero” convertit en topònim “sa costa des pi d'en Salero”, situada en el camí de ses Planes. Des de fa molts anys, el pi ja no existeix però resta el nom.
Bé, l'afirmació no és del tot exacte, realment, perviu transformat en taules de matances.. N'Antoni Pasqual recorda quan el seu pare i el tio Mateu, de Son Papeleta el van tallar, aleshores era de la família dels Orells, el serraren a la fusteria de Can Gostí i el convertiren en taules de matances que encara fan bon servei.
Altres pins hi va haver coneguts amb nom propi. El pi d'en Pipes i el pi d'en Solaies aquests darrer que situat en el Camp Roig de sa Cova, lloc de concentració d'eres i on s'agrupaven els pagesos per batre. Regalava ombra a uns quants carros a la vegada.
Tota la jovenalla que va anar a collir ametles a Pocafarina recordarà aquella alzina imponent Na Pera que també regalava ombra i fresca als nins i nines que suportaven la calor agostenca i els polls i xinxes dels ametlers. Forta i espectacular, però amb els anys els banyarriquers tingueren més força i acabà trossejada.
Una altra alzina coneguda va ser s'alzina d'en Mandai també espectacular, si fa no fa en el mateix comellar que na Pera, a l'altra banda de la carretera.
Altres vegades la utilitat era més interessada. Determinats arbres de bons i espectaculars fruits nodrien de mudes a persones diverses que volien fer noves plantacions. Molta gent coneixia sa figuera de Son Fam, una bordissot negre que hi havia a Son Fam de Son Carrió en una gaia entre dos camins.
Altres cercaven mudes a sa figuera de Llucamar, una albecor que encara hi ha just a la vora del camí de Calicant.
Son Corp és una zona d'establits de ses Voltes que es situa entre els camins de ses Planes i el de s'Arboçar, vora aquesta darrer hi havia el cercat ametler corpetó (de Son Corp), era d'en Bernat de Son Trobat i destacava per la seva productivitat. Molta gent en va treure mudes per empeltar i estendre les ametles corpetones una apreciada varietat local.
Encara que es desconeix el nom propi, si es que en tenen, no es pot tancar el tema d'arbres singulars sense fer una referència als espectaculars lledoners que hi ha davant l'església de Son Carrió
Nota personal. Particularment sols coneixia el Pi d'en Salero i na Pera. Les altres informacions responen a la memòria de n'Antoni Pasqual
Imatge. Fotografia de 1956 “dels americans” on es destrien diverses eres des Camp Roig i, en forma de taca negra, el pi d'en Solaies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada