AL37 Dormir en el sostre

No en tots els indrets ni de la mateixa manera, però al llarg de molts anys va ser costum generalitzat: bona part dels homes que treballaven a les possessions, quan aquestes eren centres de treball i producció, dormien en el sostre.

Sostre entès com espai, generalment situat sobre la païssa, on després de batre s'hi guardava la palla

Ho conten el padrins i ho assenyalen les evidències físiques, el nombre de dormitoris de les velles cases de possessió, clarament insuficients per agombolar tots els estadants.

Com en altres pàgines d'aquest anecdotari, haurem de recórrer a la imaginació. Les condicions de vida, els valors, la tipologia d'habitacions, els banys -excusats-, l'ús de l'aigua, els temes de conversa, les creences, els jocs relacionals, la manera de vestir...eren uns altres. Perquè unes altres eren les condicions de vida.

El segle XX va resultar dur, molt dur. Als anys de la fam i de l'emigració si han d'afegir els anys de guerra i la llarga postguerra, farcida de mancances en tot els sentits. La manca de recursos no estroncaren, però, el desig de disposar de petits trossos de terra que es derivaren de l'establit de les possessions més properes als nuclis de població.

Primer de jornalers a les possessions, posteriorment compartint jornals amb el conreu de les finques pròpies. Els esplets d'ametles i els brodats de les dones possibilitaren el creixement del poble mitjançant la construcció de cases de marès a tongades, ara l'aiguavés de davant amb cortines en els portals, després l'aiguavés de darrera i el pis i les portes, després... Estructura i distribució d'habitacions a banda, no hi ha tipologies clares i diferenciades, tot és mestall.

Imaginem una imatge parcial: llarga jornada de treball a fora vila, llaurant o fent qualsevol altra tasca, arriba l'horabaixa i abans de sopar es renten el peus (o no), tot el dia nus dins les espardenyes, i les mans. Sopen tots arremolinats a la cuina. Després mentre resen -passar la corona en deien- o riegen passen una estona fumant i fent treballar (o no) les mans (llata, vencisos, cuiro, eines...).

Poc després un roi a qualsevol indret i... a dormir!. Potser al llarg del dia havien defecat a qualsevol indret del sementer i s'havien torcat amb una pedra o amb una herba molla.

Una part de les persones va directament en direcció al sostre. A les fosques o amb un petit llum d'oli pugen l'escala. Fan un nus al llençol, nus que fa de capell i, amb el que sobra envolten al cos vestit o mig vestit i, segons la temperatura van fent un forat a la palla i ficant-hi el cos; -Cada un podria triar el tapament que necessitava!

I així un dia rere l'altre.

Alguns cada setmana, altres cada quinze dies baixen al poble. També n'hi ha que, llogats a possessions properes, van a dormir cada dia a ca se va i altres disposen d'una petita habitació en la mateixa possessió. Hi ha mescladissa de circumstàncies i condicions.

També n'hi ha que recorden les llargues temporades dormint en sostres aliens.

La cultura popular se'n fa ressò de la transcendència del sostre. En el Corpus de fraseologia (B.Sagrera, 2019) s'esmenta el "dormir a la palla" (ésser badoc, no veure els perills o les enganalles que es preparen i "pujar.se'n al sostre" (irritar-se molt). 

Un aspecte significatiu que voldria enfocar són les relacions entre les persones que compartien sostre: converses, acudits, algun retret, sonors pets o, tal vegada, alguna rata que trescava les bigues. El Cançoner (R.Ginard, 1970) mostra el sostre com espai de relació: "Dins es sostre de Rotana/assegut a un racó,/hi trobareu en Gangaia/amb s'al·lota d'En Burló." o aquella altra "Es sostre de Can Serralta/anit a desbarrancat/i n'ha ferit s'estimat/i du es senyal a sa galta."

(Imatge de "Fotos antigues de Sant Llorenç des Cardassar. Ses Sitges, 1927. A mà dreta els portals de la boal i del sostre)