Compixats?

“I si et compixen, treu el paraigües i pensa que plou”. La primera vegada que vaig sentir l'expressió ja treballava en l'àmbit de recursos humans de l'empresa. Aleshores el meu cap em volia prevenir de determinades i inevitables situacions amb que m'hauria de sotmetre a raonaments i decisions estranyes i/o inconcebibles. Era, és, part del joc.

A dir ver, de llavors ençà, m´he sentit compixat moltes vegades.

Card.cat és, segurament entre altres coses, un excel·lent tauler on s'hi van penjant fets, idees i notícies a conveniència de cada un dels autors. En conjunt mostra, també, un cert ésser, no de bades i com assenyalen els especialistes en comunicació “tot el que és diu és dit per algú”. Un algú que conforma comunitat local.

Es així que el concepte compixats que es presenta deriva d'alguns dels comentaris llegits fa poc, a les seves pàgines. I es que quan topes amb les grans empreses o amb l'administració es tracta de treure el paraigües.

Tant en un cas com en l'altre, en general et trobes en la més absoluta indefensió. En ambdós casos es preparen i/o pacten lleis a conveniència, per defensar els seus interessos o el seu benestar.

Es fa difícil entendre els beneficis de la gran banca tot recordant els doblers públics gastats per recuperar els perills de fallida; o la nombrosa lletra petita dels contractes d'assegurança i dels de la telefonia mòbil -àmbit que sembla se'n du l'amarilla en relació a queixes formals-.

De la mateixa manera que es fa difícil entendre com les mancances administratives han de repercutir sobre l'energia -entesa en sentit ample de temps i diners- dels administrats.

Potser és desconeixement o desinformació però, adesiara, tenc la sensació de viure sota una xarxa d'experts compixadors professionals. Tan professionals que, fins i tot, a vegades, si les coses no acaben de sortir segons els desitjos, aconsegueixen desfermar un cert sentiment de culpabilitat. Segurament no cal posar exemples perquè tots en tenim un sac.

Singulars atenció, potser mereixen les desavinences quan es plantegen a nivell local. Òbviament no hi ha grans empreses però si administració.

De la mateixa manera que no sorprèn gaire que, segons els colors del vestit polític del moment, cada grup vegi una mateixa cosa de maneres diferents, si que sorprèn que es prenguin decisions, a nivell local, que afecten a tota la comunitat sense tenir en consideració el que puguin pensar els afectats. I cal recordar que no prendre decisions també és una decisió.

Segurament moltes de les queixes, tants les dels comerciants locals que s'han pogut llegira la xarxa referides al gastromarket, com les referides a l'abandonament dels carrers de sa Coma o als horaris del cinema a la fresca, es podrien haver estalviat o, si mes no apaivagat, aplicant una mica d'energia comunicativa.

Tots els pixats molesten i fan pudor.

Imatge. Restes d'una canal, presumptament amb elements cancerígens que, malgrat avís d'incidència telemàtica, va romandre més d'una setmana sobre l'acera del carrer Nou.