26 de jul. 2018

Sang a la cresta


Ja era gran quan vaig sentir per primera vagada l'expressió aquesta de “pujar la sang a la cresta”. Era en un entorn menestral; quan una cosa senzilla i habitual, per diversos motius, s'havia esgarrada; llavors després d'un enfilall de flestomies, a manera de disculpa pública, el responsable adduia que li havia pujat la sang a la creta.

Em va sorprendre i agradar tal expressió que vaig fer-la meva. Ho he de confessar, davant determinades circumstàncies, em puja la sang a la cresta. Resulta tal la incomprensió, el desencís i la indignació que, per uns moments, una ràbia sorda m'envaeix. Sort que després s'és passa i s'esdevé el retorn a la empastifada rutina.
Malgrat això, algunes vegades el “tanmateix” és substituït per un “què hi puc fer?” que trastoca l'actitud davant un possible enfilall de promeses electorals. El que decideix una gota dins un immens oceà d'interessos i voluntats.
És el cas.

Aquest proppassat cap de setmana, per diverses circumstàncies, vaig visitar una residència de tercera edat i el centre que Aproscom te a la carretera de Son Fangos, temes que, si et troben amb la sensibilitat desvestida, et suggereixen preguntes poderoses, com aquella de “en quin país de merda vivim?!.
Certament el que defineix un país avançant és precisament l'atenció i cura dels temes que afecten les persones més desfavorides.

Nosaltres, ara i aquí, molta estufera, molts de “sopars solidaris”, un empatx de paraules farcides de somriures... però ben incapaços de posar solucions als vertaders problemes.
¿Com és possible que Aproscom o altres centres en la mateixa línia hagin de viure de subvencions i almoines?. ¿Perquè la Comunitat, el polítics, no posen peu fiter en aquestes situacions marginals? . 
I aniria encara més enllà, ¿quants consellers, diputats i senadors coneixen la vida interiors d'aquests centres?. 
No deixa de ser una vergonya que en una illa voltada de iots s'haguin de fer sopars solidaris per aidar a aquests tipus de centres.
··
Pujada de sang semblant vaig tenir després de visitar una residència de “gent gran”. 
¿Com és possible que no sigui, aquest, tema de conversa política en el nostre entorn?. 
Si estem voltats de pobles que gaudeixen de tal servei. Si tenim conciutadans estesos per les residències de mitja Mallorca... ¿per què no s'hauria de treballar, amb ferma solució, el tema de les persones que necessiten atenció continuada?. 
Es recorda aquí una enquesta informal on el tema “residència” era desig viu i prioritari. 
S'atraquen unes municipals, ¿se'n parlarà o s'hauran d'esperar quatre anys més?.

Les pujades de sang a la creta tenen això, s'han de passar. La rutina del conformisme envaeix tots els porus, i la sang que havia pujat a la cresta, te la feina de baixar.