Ja era gran quan vaig sentir per
primera vagada l'expressió aquesta de “pujar la sang a la cresta”.
Era en un entorn menestral; quan una cosa senzilla i habitual, per
diversos motius, s'havia esgarrada; llavors després d'un enfilall de
flestomies, a manera de disculpa pública, el responsable adduia que
li havia pujat la sang a la creta.
Em va sorprendre i agradar tal
expressió que vaig fer-la meva. Ho he de confessar, davant determinades
circumstàncies, em puja la sang a la cresta. Resulta tal la
incomprensió, el desencís i la indignació que, per uns moments,
una ràbia sorda m'envaeix. Sort que després s'és passa i s'esdevé
el retorn a la empastifada rutina.
Malgrat això, algunes vegades el
“tanmateix” és substituït per un “què hi puc fer?” que
trastoca l'actitud davant un possible enfilall de promeses
electorals. El que decideix una gota dins un immens oceà
d'interessos i voluntats.
És el cas.
Aquest proppassat cap de setmana, per
diverses circumstàncies, vaig visitar una residència de tercera
edat i el centre que Aproscom te a la carretera de Son Fangos, temes
que, si et troben amb la sensibilitat desvestida, et suggereixen
preguntes poderoses, com aquella de “en quin país de merda
vivim?!.
Certament el que defineix un país
avançant és precisament l'atenció i cura dels temes que
afecten les persones més desfavorides.
Nosaltres, ara i aquí, molta estufera,
molts de “sopars solidaris”, un empatx de paraules farcides de
somriures... però ben incapaços de posar solucions als vertaders
problemes.
¿Com és possible que Aproscom o
altres centres en la mateixa línia hagin de viure de subvencions i
almoines?. ¿Perquè la Comunitat, el polítics, no posen peu fiter
en aquestes situacions marginals? .
I aniria encara més enllà,
¿quants consellers, diputats i senadors coneixen la vida interiors
d'aquests centres?.
No deixa de ser una vergonya que en una illa
voltada de iots s'haguin de fer sopars solidaris per aidar a aquests tipus de centres.
··
Pujada de sang semblant vaig tenir
després de visitar una residència de “gent gran”.
¿Com és
possible que no sigui, aquest, tema de conversa política en el nostre entorn?.
Si estem
voltats de pobles que gaudeixen de tal servei. Si tenim conciutadans
estesos per les residències de mitja Mallorca... ¿per què no s'hauria
de treballar, amb ferma solució, el tema de les persones que necessiten atenció
continuada?.
Es recorda aquí una enquesta informal
on el tema “residència” era desig viu i prioritari.
S'atraquen
unes municipals, ¿se'n parlarà o s'hauran d'esperar quatre anys
més?.
Les pujades de sang a la creta tenen
això, s'han de passar. La rutina del conformisme envaeix tots els porus, i la sang que havia pujat a la cresta, te la feina de baixar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada