Els quatre clotets

1. Idees. La majoria dels missatges, en aquest constant bombardeig d'estímuls i informacions, passen per malla. Arriben per algun dels nostres sentits però al no posar-hi atenció conscient, desapareixen, es fonen o, potser. van a parar a l'enorme bidó de l'inconscient. ¿Quants missatges subliminars, que condicionen el nostre pensar, potser hi tenim, en el bidó?, sense esser-ne conscients!!

De forma accentuada passa a les persones que, a més, disposam de memòria fugissera. Si no s'escriu la idea, com els somnis, aquesta fuig. També li passava a l'admirat i enyorat J.Luis Sampedro. Comentava el savi, que per amarrar les idees les havia d'escriure en una petita llibreta de molles que sempre portava a la butxaca de l'americana; “es que si no les escric, mentre esper l'autobús o passeig, totes s'obliden” va dir, fa anys, en una singular conferència a Palma.

Sortosament, ara amb els mòbils pots escriure o fotografiar coses que, per algun motiu, et criden l'atenció. Però passa que després no sempre es troba el moment d'assentar o comentar el missatge.

Netejant la memòria d'aquest petit ordinador de butxaca, vaig trobar tres imatges que havia guardat per comentar.

2. Bastonades. Curiosa la notícia de portada. Una entrevista al tinent fiscal en motiu de la seva jubilació. Em va sorprendre. Cert és que s'ha de dir que és un titular, vull dir que el periodista va destacar i posar a la boca del fiscal una frase referida als polítics que, fora de context sembla ben esguerrada. La cadena és llarga, del pensar al sintetitzar i dir del fiscal, a l'oïda, interpretació i anotació del periodista. No vaig llegir la lletra petita, no sé la fidelitat del text a les idees...però volia destacar que els qui varem anar a la vella escola, aquella de “la letra con sangre entra”, amb els anys hem arribat a aprendre que, a les males no s'aconsegueix res. Ho sabem els que ens relacionam amb ésser vius, les corretjades són una mala eina. També ho tocarien saber els polítics, tant de dretes com d'esquerres; surt molt més a compte convèncer que castigar.

3. Joan Firella. També resultà sorprenent veure un quadre amb una fotografia de Mn. Joan Rosselló

en el restaurant de Montisión de Porreres. Vam demanar motius i ens explicaren la recordança i l'estimació que la família dels donats tenia vers la seva persona. En parlàrem una estona, tot recordant la seva arribada i la seva singular estada, de rectoria de portes obertes de pinte en ampla, a Sant Llorenç. De la manera en que la seva bonhomia havia arrelat en el cor de les persones llorencins independentment de les creences que cada una pogués tenir.

4. El cartell. Respon a la convocatòria d'una manifestació just

abans que estellàs el tema coronavirus. Va sorprendre, sobre tot, que la fessen córrer per la xarxa uns regidors, els nostres, que si no vaig errat i des de 1988, es van comprometre amb un Reglament de Normalització lingüística que crec que encara és vigent.

Va córrer per la xarxa amb el silenci (públic) de l'oposició, filòlegs, professors, universitaris institucions i entitats culturals...

No entrarem, ara i aquí a avaluar el discutible encert del lema “Sin arena: ni visitantes, ni faena“; però sembla cosa certa que quan es pretén agrupar i fer pinya, no deu ser bo bandejar totes les persones que, malgrat el coneixement de la llengua castellana, encara sentim un respecte, una estima i una consideració cabdal per la nostra llengua.

Nota: En recordança de "Els quatre clotets", primer joc infantil local i després conjunt de quatre petits comentaris diversos, publicats a la revista local "Flor de Card”,