Però, per primera vegada es creà una associació formal amb la finalitat de treballar aspectes de desenvolupament cultural, social i d'esports alternatius. I es clar, el primer és el nou, el que pot crear precedents.
Un altre aspecte de
caràcter local és el que podríem anomenar “síndrome de
curiositat i posterior oblid”. Aspecte ben conegut per aquells que
s'atreveixen a obrir un negoci en el nostre poble. De tot d'una, potser moguts per la
curiositat, la recepció és excepcional però després de mica en
mica aquella calenta recepció es va refredant, i si no s'aconsegueix atreure a clients externs costa mantenir les expectatives de l'activitat.
Dos factor locals -novetat i caràcter- que, sens dubte, contribuïren a l'èxit inicial del Club Card.
Segurament també hi ha dos factor laborals que son clau d'èxit.
Un és la laboriositat,
el compromís personal, el desig de treure les activitats
endavant a força d'hores
de dedicació, de forma altruista i sense esperar compensació directe.
Lligat en aquest
compromís s'hi hauria de compondre el ja esmentat llarg “treball
de persuasió” que es feia en el cafè i en el carrer amb la
intenció d'incorporar noves persones d'altres pandilles o grups.
Implica caràcter obert i voluntat d'integració. I tu que faries?, com creus que s'hauria de fer?, hi vendràs?... Preguntes que es situen a les antípodes del clàssic “això és el que faig, si t'agrada perfecte, i si no, paciència”
Un cinquè aspecte també
orienta sobre les claus de l'èxit inicial. Cert és que tots anam
amarats de les nostres vanitats, però com a grup ens imposarem la
humilitat de demanar ajuda. Cercàrem suports, encara, externs. Primer ho férem amb don Martí
“Papalló” que, de seguida, agafà una mena de rol de consiliari.
Després i amb la seva ajuda, a l'hora de trobar el President idoni,
en Joan Genovart “Garrit” el més progressista, cosmopolita i
obert dels regidors d'aquell Consistori de la dictadura. Peticions d'ajuda que tingueren generosa resposta.
Sens dubte tant les gestions de don Martí com les d'en Joan resultaren decisives a l'hora que l'Ajuntament ens cedís la encara inutilitzada segona planta com a local social del Club
I finalment, en aquests mateix apartat, s'ha de considerar el desig d'escoltar i generalment acceptar els suggeriments d'aquells companys encara estudiants a Barcelona que
tenien una altra mirada de la realitat social.
Unes claus d'èxit que no s'havien programat d'antuvi, sorgiren de la intuïció del grup i, si es consideren socis i activitats, s'haurà de considerar que resultaren encertades
Imatge. Part de l'emblema. Creació de Miquel Rosselló “Capirró”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada