El gaudir es situa en l'indagar, planificar i preparar el tema que es presenta.
El present anecdotari no respon a tal posicionament.
La descripció de les anècdotes, contades per una persona que ha viscut la radical transformació social, habitualment atribuïda a l'arribada del turisme de masses però que té vessants històriques i econòmiques que defugen de l'àmbit dels comentaris i coneixement generalitzats, no té finalitat estètica sinó l'aportació de detalls de l'ésser que poden ajudar a entre'ns una mica millor, tant a nivell individual -i això entraria dins l'àmbit del desenvolupament personal- com a nivell social, al facilitar indicacions sobre la idiosincràsia llorencina.
El sentit es situa, idò, en entendre i acceptar tant els propis posicionaments com els de les persones que ens acompanyen en aquest, nostre, trànsit vital.
Amb aquella idea central que “tot el que es diu és dit per algú” ni es poden cercar equidistàncies ni descripcions d'una realitat preexistent i tangible. Son interpretacions fetes al moment aportades per una memòria selectiva, parcial i, a vegades, mentidera que afecta tant al descriptor com al relator.
Amb tot i amb això, des de la meva mirada, després de la lectura en sorgeixen el que podríem anomenar idees-clau o també generalitzacions caricaturesques; no fan part de cap cas concret i. Alhora, un poc de tots.
Així:
-Tal vegada el que més es detecta, a primera vista, n'és la pobresa, mes o manco igualitària però generalitzada (En Ramell, Pastors de vorera, Dormir en el sostre...). Comparat amb altres comunitats -Son Servera, Manacor, Artà- el punt de partida era baix, calia, idò un esforç addicional per arribar a les mateixes metes (benestar, implicació en el món turístic, estudis universitaris...)
-Una altra característica que se'n destaca és la laboriositat (El vell i la brodadora, Feina, Papers...) i l'orgull per la feina ben feta.
-Un vessant que també destaca és la repressió generalitzada. (Es detecta en Sexe, però també en Collir ametles, Els crits, Pandilles, El judici, La parrala...). Aquesta necessitat d'encollonar-se'n dels altres, d'imposar els propis criteris, fins i tot sobre la Llei podria obeir a la repressió mesclada amb certa vanitat i auto suficiència.
-També apareix l'orgull personal (Pinyols de síndria, Messions) i la necessitat d'ostentació del que es té (Motorització, Xarrets, Petiteses...)
-Així com el reconeixement i l'acceptació de l'autoritat (Fila a l'escola, Xof, Besamans, Pinyols de síndria)
Tots aquests condicionants que es respiren a nivell social sense adonar-se'n, juntament amb el que vam aprendre fonamentalment en una primera infantesa,.abans dels primers records o en l'adolescència i el que hem anat aprenent al llarg de la vida conformen la nostra motxilla farcida de moments estel·lars i també de limitadors.
I arribats aquí, què?. Sembla ser que és bo i formatiu visualitzar i respectar la configuració de les nostres arrels. També es pot no fer res; deixar-se portar per les onades de la vida. Consciència i ètica a banda, el final resultarà semblant.
(Imatge. Cala Millor, 1963 de "Fotos antiguas de Son Servera". Arxiu de Roser Roig. Facilitada per Fotografies antigues de Sant Llorenç des Cardassar)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada