Tocat per la dèria ecologista -ja està bé de gastar paper si es poden emprar altres canals!- i segurament també afectat pel dubte sobre la qualitat i l'abast de “l'obra”, el 25 de juny del 2008, va néixer el “Bellver08”, el blog que, sobre temes locals i amb un primer escrit “Tu tries!” havia se donar sortida a les meves ganes de clarificar, ordenar i dir.
Posteriorment i en una mateixa línia formal i de diferent contingut naixerien, “Lectures referides” i “Lliçons de coses” (Setembre 2008), “Destapar-se” (maig del 2009) i “Reflexionari” (Setembre de 2013). Si el primer i el darrer són de síntesi dels llibres i les idees que m'han condicionat o voldria que em condicionassin, el “Destapar-se” fa referència a idees i jocs de desenvolupament personal, mentre que els lliçons de coses intenta, mitjançant narracions curtes, ser pont entre els costums tradicionals i les noves mirades.
L'abast d'aquests blogs, resulta discreta però alhora interessant, òbviament a anys llum dels moderns “influencers”, dels personatges famosos o dels professionals.
Així (a 16/07/2023):
“Lectures referides” 137 42.187 308
“Lliçons de coses” 115 28.908 251
“Destapar-se” 149 28.487 191
“Reflexionari” 350 19.273 55
Amb tot i amb això, i més enllà de la possible auto satisfacció, del plaer en la realització, o d'un hipotètic canvi de mirada personal, no hi ha manera de saber el fons de la qüestió: de què ha servit la feina feta?, quina transcendència ha pogut tenir?. Sols es disposa de “visites” que no és sinònim de “lectures” i encara més difosa es presenta la possible incidència: ni en un desitjat i possible canvi d'actituds o pensament, ni en el “co-sentir”, objectius últims de tota acció relacional.
La feina feta, obeirà, idò, al desig intuïtiu d'anar completant buits de coneixement o de disposar de recursos a l'abast, aspectes que poden interessar, o no, a altres persones. Com bé es sabut, malgrat les aparences o el que es pugui manifestar, sempre es treballa per a un mateix.
En forma de petits glopets, de petites narracions, fent part o de forma complementària als blogs han anat sortint petites col·leccions d'articles o comentaris, amb finalitats concretes:
Així, derivat de lectures i reflexions sorgí: RACA (Reflexions per a l'adequació conceptual de les accions) (2012). Es treballà, en base a les fonts assenyalades en cada una de les aportacions, i al llarg de vint-i-dues entrades, tant el qüestionar el viure habitual com la necessitat d'incorporar, en aquest viure, les aportacions científiques que, en els diversos camps, han anat apareixent
Aquesta dèria es complementà amb el EC (Experiències científiques) (2021-2022),, descripció d'experiències concretes assenyalant l'abast i la transcendència en el desmuntatge de creences i costums. Tot en el blog “Destapar-se”.
En la RME (Recreació de mots essencials) (2019-2020) es treballà, de forma més intima l'actualització de paraules gastades, des de “respecte” a “acordar” passant per “cost” o “canvi”.
En una línia semblant s'hi podria situar “RR” (Recreació de refranys) (2020-021) una anàlisi crítica dels refranys més usats. Comentaris que es recolzen fonamentalment en vàries fonts: d'una banda la Paremiologia catalana de Víctor Pàmies, el Corpus de fraseologia de les Illes Balears de Bàrbara Sagrera i de l'altra banda les aportacions de la ciència assenyalades a “Lectures referides”.
Tant en ME (Municipi educador) (2019-2020) com en “Canvi climàtic” (2019-2020) els objectius potser eren més socials, encara que sempre des de la perspectiva local..
En el primer cas l'adaptació, a nivell local, dels continguts de l'AICE -Associació Internacional de Ciutats Educadores- orientat a redescobrir la transcendència de l'entorn en tot procés educatiu. (Ja pot treballar la cooperació l'escola si l'ambient és individualista i competitiu!) i també la necessitat de la implicació dels poders locals a l'hora de dissenyar estratègies d'intervenció que sintonitzin amb la tasca dels docents.
I en el segon l'actualització d'un vell tema: relacionar mesures casolanes (des del canvi de bombetes a la lectura de les etiquetes comercials) amb la intenció de minvar a petjada ambiental. Petites decisions que, a dir ver, afecten més el posicionament personal i ètic que no la transcendència o la incidència real sobre el canvi climàtic.
També de caràcter ben local en resultarien les seccions de Card.cat “Entorn” (2020-2023) definida com a “les referències botàniques, que es poden trobar també en altres indrets, provenen d’un itinerari de naturalesa -encara per dissenyar-, que es situa a un tir de fona de les darreres cases. En els paratges coneguts com s’Olivar i sa Clova, vells establits de Son Soler, a la part septentrional del nucli urbà.“. I també l'AL (Anecdotari llorencí) quaranta entrades referides a anècdotes del Sant Llorenç preturístic que, potser i en part, ens ajuden a entendre l'esser actual.
Encara que de passada, potser convé fer referència a la dotzena de “tallers de desenvolupament” -des del 2012 ençà sota el nom genèric de “Destapa't-, amb les aportacions singulars treballades de forma conjunta per tots els participants del taller: “Rates voladores. Contes per a un nou paradigma” (2015), imprès en paper i “ADT.PL” (Aproximació a determinats trets de la persona llorencina) feta mitjançant entrevistes i en base a la percepció que de nosaltres en tenim, nosaltres mateixos, les persones llorencines, els nous residents i també les persones externes.
No podria tancar aquests resum de quinze anys, fonamentalment relatiu a feines no publicades en paper, sense fer referència a la més sentida, la que disposa de més càrrega emocional: una edició limitadíssima -fotocòpies enquadernades per fer arribar als familiars més propers- de “Nissaga (1916-2016)”, un recull de vint-i-quatre anècdotes o recordances, encara fresca la ferida per la pèrdua dels meus pares Joan i Antònia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada