.jpg)
Les anècdotes, en aquests cas, provenen, també, de coses sabudes o comentades a nivell popular. Alerta!, que en un determinat període es comentin o es tenguin com a certes, no vol dir que ho siguin.
No és que el tema sexual no sigui ben viu en totes les societats. Basta una ullada al cançoner popular per adonar-se'n de l'eterna vigència del tema.
Val a dir que la força arrelava des de molt abans, però accentuat amb el nacionalcatolicisme derivat del 36, els capellans dels pobles exerciren un ferri control sobre la moralitat, i de forma singular sobre la moralitat femenina. Gairebé els deu manaments es reduïen a dos, el sisè i el vuitè.
Control que s'aplicava directament des de la trona al parlar de “carn putrefacta” referit a pell que mostraven les estrangeres, o de forma indirecte, quan les monges suggerien faixes per a les nines que començaven a tenir pits desenvolupats.
Tot canvià radicalment amb l'arribada del turisme -amb les famoses i sempre exagerades aventures dels “picadors”- i amb l'evolució del temps.
Però abans, i més enllà de les masturbacions, generalment íntimes, i ja entrant en l'anecdotari:
En el cas de les dones era gairebé d'obligat compliment arribar verges al matrimoni.
Encara que n'Antoni assenyala que en una taula de Ca Na Mena tres persones grans, que no tenien cap necessitat de bravejar -ara tendrien cent trenta anys- contaren com abans del matrimoni ja havien estat amb les seves dones, conegut en sentit bíblic, vaja! -Era el dia de les matances hi ho havien pactat amb l'al·lota, ell havia d'entrar per un finestró petit que tenia el quarto d'ella. Just just hi passava. Del sopar de matances encara portava ametles la butxaca i en passar pel finestró varen caure sobre una caixa de fusta tup-tup-tup...el renou i va despertar els pares d'ella, Mariaaaa! -No és res!, podeu dormir...
-Potser que hi hagués més llibertat en els anys 30 que en els quaranta?, vaig demanar.
-No ho sé -contesta n'Antoni- d'aquests temes no se'n parlava
En el cas dels homes era diferent. Aprofitant les sortides del servei militar, potser s'entrenaven, pagant, en algun dels clubs d'aquell, altre temps famós, el carrer Socorro de Palma
-N'hi havia, també de casats, que els dissabtes anaven al mercat de la Porta de Sant Antoni i no hi tenien cap feina!.
Es contava com a cosa certa que alguns dies, després de la festejada formal, un gendre espera ser i el seu sogre, agafaven cotxe i plegats visitaven alguna d'aquelles cases on hi havia dones que fumaven.
També hi havia el cas d'aquells que cada quinze dies “anaven al futbol”, a veure el Mallorca, però que no va saber mai ni amb qui jugava ni el color de la camiseta dels jugadors.
-No eren molts, assenyala n'Antoni, però alguns n'hi havia que abans d'arribar al Lluis Sitjar baixaven a les Avingudes i després, en haver acabat el partit, esperaven en “Es Triquet, per tornar al poble
També conta que, en certa ocasió, una persona que feia cap a Son Papaleta i treballava a Holanca, va dur un llibret, ben enquadernat, amb imatges pornogràfiques en el cafè de Can Confit -“Com si fos un tebeo de dibuixos, que poguérem mirar allà a un racó del cul del corral...
De totes maneres tot això es duia molt tapat!
Sí. Fent caricatura es podria dir que aquell Sant Llorenç preturístic era farcit de persones reprimides i, sense generalitzar, s'hi donaven relacions amagades -moltes vegades mal amagades-, i homes puteros.
De mica en mica tot capgiraria (o no) amb el pas del temps i l'arribada del turisme a les nostres platges.
Un canvi, en el fons més aparent que no real.
Passats seixanta anys encara imperen, i on manco esperes, els rancis models patriarcals.
Malgrat la generalitzada incursió de la dona en el món laboral i també en l'entorn universitari, encara no s'han superat les discriminacions ni s'ha aconseguit, de forma generalitzada, la igualtat en l'entorn familiar.
D'altra banda els nous models, tant els d'iniciació sexual -segons la UIB, via internet- com els de la persistent publicitat, poc aporten a la igualtat i al respecte.
I per si això no bastàs, a nivell de poder social fem passes arrere.
La lluita haurà de continuar.
(Imatge de Google)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada