AL27-Més hermós seria...

Un dia d'hivern, vora la foganya ens contà l'anècdota. Era xerrador i, sobre tot, contador de coses que recordava de la seva jovenesa.

Francesc Clapés “es Germà Migollo” vivia en el seu estimat Béjar “-Heu de venir un dia...”, però cada any solia fer estada a Sant Llorenç. Li agradava la festa de Sant Antoni, visitar la família i fer seguiment del seu germà Jaume.

De jove va fer d'escolanet a don Salvador. Mn. Galmés vivia, ja retirat, vell i a dies malhumorat en el número vint-i-quatre del carrer Rector Pasqual. S'ha de situar l'anècdota a finals dels anys quaranta del segle passat. Don Salvador, complia amb el precepte de dir missa cada dia.

D'hivern i també d'estiu feia cada dia el mateix trajecte de casa a l'església i de l'església a casa.

Fou a la sortida de missa, un dia avançat de primavera, quan es topà amb un estol de jovencelles que portaven un ram de roses a la Mare de Déu.

L'escometeren
-Bon dia don Salvador!
-Bon dia!
-Que li pareix aquest ram de capullos que duim a la Maredeueta.
-Oh!. Preciosos!. Però més hermosos encara serien si els haguéssiu dit poncelles.

I tots rigueren mentre cadascú reinicià el seu camí, les jovencelles cap a l'església i don Salvador, acompanyat d'en Francesc Migollo, cap a ca seva.